martes, octubre 13, 2015

Magda Puyo, la nova directora general de l’Institut del Teatre.

Autor: Manuel Pérez I Muñoz
Després de mesos de deliberacions, alentides sens dubte per la conjuntura electoral, s'ha fet públic el resultat del procés de selecció del nou director general de l'Institut del Teatre. Magda Puyo, professora del centre i directora teatral, ha estat l'escollida.
Puyo, professional de provada solvència del món de l'escena, es va llicenciar en Filosofia i Ciències de lEducació per la Universitat de Barcelona i té estudis dInterpretació, Direcció i Dansa. Com a professora de l'Institut del Teatre ha estat titular de l'assignatura de Direcció i interpretació des de 1996 i, a més, figura com a Coordinadora acadèmica els cursos 2009, 2010 i 2011. També ha estat Directora pedagògica de lEscola Superior dArt Dramàtic (ESAD) els cursos 2012 i 2013.
Entre altres responsabilitats, ha estat membre del Consell Assessor del Teatre Nacional de Catalunya (1998-2001) i directora artística del desaparegut Festival de Sitges de teatre entre 2001 i 2004.
La seva trajectòria s'inicia amb la creació del col·lectiu Metadones. Com a directora ha signat nombrosos espectacles tant en sales alternatives i privades com en centres institucionals de la importància del Teatre Lliure i el TNC.
Entre els guardons de la seva trajectòria figuren dos premis de la crítica pels espectacles Pesombra, estrenat al Centre Dramàtic, i Temps Real, presentat al TNC. 

martes, febrero 12, 2013

Contra l'ofec cultural

Article a elpuntavui

Ahir es va constituir la Marea Roja, una plataforma d'artistes que planteja accions concretes per denunciar l'increment de l'IVA cultural i la degradació social

12/02/13 02:00 - BARCELONA - JORDI BORDES

La Marea Roja s'afegirà a altres queixes socials. Ahir va quedar apuntat diverses vegades
Dijous, una pancarta anònima estava plantada als jardins del TNC, coincidint amb l'estrena de Quan despertem d'entre els morts. Des d'ahir al vespre, aquest impuls ja és una realitat i amb un calendari d'accions per fer notar amb més força l'enuig del sector teatral cap a les polítiques culturals. De fet, Marea Roja pretén anar de bracet amb un col·lectiu més ampli, que denuncia la destrucció de l'estat del benestar. Si hi ha una marea groga en favor de la defensa de l'educació, i una de blanca per protegir la salut pública, ara la roja vol demostrar la importància de la cultura per a salut individual i també social. Ahir la platea del Teatre Victòria era plena a vessar. Hi havia els comportaments i la paciència del 15-M però amb una assistència majoritària de persones vingudes de l'escena (Joan Lluís Bozzo, Vicky Peña, Carme Portaceli, Julio Manrique, Pau Roca, Ferran Carvajal o Marc Martínez, entre centenars d'actors i directors).
Aquesta a marea és una tercera onada. A finals d'agost ja es va provar d'impulsar una reacció en contra de l'increment de l'IVA cultural (del 8 va passar al 21% al setembre). Els empresaris catalans i estatals teatrals van unir-se amb els agents del cinema i de la música per fer una pressió conjunta. On ha parat aquella ofensiva? Sembla, segons deia ahir Toni Albadalejo, soci de 3xtr3s, que es manté una voluntat de negociació oberta, tot i que el Ministeri d'Hisenda no vulgui revisar l'increment fins al setembre vinent. La plataforma Defensem la Cultura (que també integra des de Catalunya un àmbit transversal) han buscat la complicitat d'europarlamentaris perquè Europa imposi un màxim a l'IVA cultural. Ho argumenten amb una comunicació de finals de setembre de la Comissió Europea en què es calcula que 8,5 milions de persones treballen en l'àmbit cultural que suposa el 4'5% del PIB europeu.
La Marea Roja va fixar la lluita per l'IVA com a primer punt de l'ordre del dia. A la nit, havien sorgit idees molt variades, que encara calia aprovar, alhora de tancar l'edició, com ara organitzar un festival gratuït o fer vídeos paròdics en què es demostri com d'il·lògic és valorar les arts escèniques com un luxe. També advertien de la necessitat de mostrar a l'espectador quin preu real té l'espectacle que ha anat a veure (com es fa un símil en les operacions als hospitals). Informar als polítics que les invitacions que rebien per a inauguracions ara es donen als desocupats. Exigir un increment màxim del 4% de l'IVA, com a producte de primera necessitat. També hi van ser els membres del Teatre de Bescanó (la notícia de regalar entrades amb la venda de pastanagues ha donat la volta al món). Els organitzadors del Festival Còmic de Figueres han fet un curs de manipulació d'aliments per ser ells mateixos els que venguin les pastanagues. També el Circ Cric té opcions concretes. Per una banda, plantejar les actuacions per a les escoles com una activitat escolar. Tortell Poltrona va convidar a trobar voluntaris entre els reunits per a les properes actuacions de Pallassos Sense Fronteres a partir del 26 de febrer a l'Estat: en 20 anys només un cop van anar a Lorca després del terratrèmol. L'explicació d'aquesta nova campanya és demostrar que aquest és un Estat sense democràcia, perquè els sistemes democràtics sí que es preocupen de l'estat del benestar. A la platea també van parlar representants de la Plataforma 8 d'Octubre, que denuncien la impunitat amb què el Departament Cultura ha deixat de pagar les partides aprovades per a activitat de sales i companyies del passat 2012. L'IVA, doncs, ni eliminant-lo no resoldria la problemàtica cultural. La Marea Roja s'ha d'afegir a altres reivindicacions socials. És una evidència que caldrà veure com es fa efectiu en pròximes trobades. Ahir va quedar apuntat diverses vegades. En aquest sentit, l'aposta de penyora fiscal pot obligar l'Estat a haver de complir amb els seus compromisos socials per poder cobrar una part de la fiscalitat que es reconeix que s'ha de pagar, amb una fórmula legal. Aquestes marees han de superar l'ofec que imposa la política de retallades.

lunes, febrero 11, 2013

Mor als 89 anys Josep Salvador Collado (Pepe Salvador)


En Pepe Salvador (1924-2013) va estudiar a l'Institut del Teatre en acabar la guerra civil, ha viscut compromès amb la professió, a través de l'empresa Germans Salvador  que va fundar l'any 1949, juntament amb el seu germà el també escenògraf Joan Salvador, i amb l'Ad'EC, que el va nomenar Soci d'Honor en reconeixement a la seva trajectoria professional.
Durant els anys de professió ha rebut entre d'altres:
"Premi Aplaudiment 1979 del Foment de les Arts Decoratives" per la seva feina  a favor de la tradició escenogràfica.
"Medalla de Plata al Mérito en las Bellas Artes 1992" del Ministerio de Cultura.
"Premi de la Crítica Serra d'Or 1993" per la seva aportación a l'escena.
Descansi en pau.

Adjuntem dos enllaços on els escenògrafs Joan i Jordi Salvador comenten sobre el seu oncle:



martes, diciembre 18, 2012

El Lliure tancarà temporalment el 2013



El Teatre Lliure tancarà de juny a setembre per un ERO temporal

El teatre ha d'estalviar 500.000 euros, que equival a la nova retallada de les administracions. El Grec haurà d'assumir el cost si vol utilitzar-lo com a escenari durant el festival

El director del Teatre Lliure, Lluís Pasqual, ha anunciat aquest dimarts al migdia que el teatre farà un expedient de regulació d'ocupació (ERO) temporal i tancarà del juny al setembre del 2013. La decisió l'han provocada les retallades previstes per a l'any que ve, xifrades en 500.000 euros. L'Ajuntament els ha confirmat la retallada del 6,2% del pressupost, el Ministeri, del 25%, i la de la Generalitat –que deu encara el 75% de l'ajut del 2012, que és de dos milions d'euros– han calculat que serà del 10%.
L'expedient de regulació d'ocupació –afectarà els 58 treballadors de plantilla, inclosa la direcció– suposarà un estalvi de 400.000 euros, que equival a l'estalvi estructural per tancar tres mesos (180.000 euros) i l'estalvi de la participació al Grec (220.000 euros). De tota manera, el Lliure estudiarà amb l'Ajuntament si cedeix l'edifici perquè s'hi faci activitat durant el festival.
El director del Lliure, Lluís Pasqual, ha decidit que la retallada no repercuteixi en l'oferta artística del teatre, com sí que va fer l'any passat, en anul·lar tres espectacles del cartell. "Si fem això és per acabar bé la temporada i per començar-la al setembre, i perquè no afecti la temporada que ve". De tota manera, Pasqual no ha trobat una solució que, a llarg termini, garanteixi la viabilitat de les produccions del teatre les properes temporades. "Esperem que hi hagi brots verds el 2014. L'actitud que he pres des que ha començat la crisi és ser el més elàstic possible. No vull que soni a queixa, és pragmatisme. Lamentar-se no porta enlloc. Les institucions no tenen solucions, que serien els diners". 

jueves, noviembre 15, 2012

Vaga General 14/11/2012

CONSIDERACIÓ ARRAN DE LA VAGA GENERAL DEL 14N

 El proper 14 de novembre tot Europa sortirà al carrer per fer sentir un clam unitari contra les polítiques neoliberals que, lluny de salvar-nos de la crisi, miren de treure’n tot el profit. Assistim al desmantellament en dos anys d’un Estat del Benestar que ens ha costat un segle i mig, amb revolucions i guerres mundials incloses. Aprendre a l’escola, anar al metge, cobrar una jubilació, participar del fet cultural, són expressions de la qualitat de vida que hem conquerit mercès a l’establiment d’aquest Estat del Benestar. Ens menteixen quan afirmen que ell és el culpable de la crisi financera, una crisi que no pateixen, per cert, els mercats financers salvats amb diners de tots. Però més enllà dels molts motius per anar a la Vaga el proper 14N, el sector artístic encara la convocatòria amb fonamentats recels sobre el seu èxit, amb la impressió que estem esgotant els nostres recursos humans, la nostra paciència. L’actitud moltes vegades oportunista i covarda ancorada en el funcionament del passat i per tant poc efectiva per part dels sindicats anomenats “més representatius” ens ha acabat abocant a un carreró sense sortida: els poderosos continuen estafant-nos i, en canvi, la nostra capacitat de resposta minva. L’activisme és necessari, però desinteressa cada cop més la gran majoria d’una població fastiguejada, desil·lusionada, sense esma. La percepció que sindicats, partits polítics i fins i tot entitats de la societat civil formen part d’un entramat que no fa sinó legitimar l’status quo és cada cop més palesa. Prova d’això és la gran passivitat de la ciutadania que, mercès a l’elevada abstenció, procura majories absolutes als mateixos poderosos que l’ensorren en la misèria. Entenem que ara mateix cal unitat d’acció, i és per això que secundem la convocatòria d’una vaga en uns moments tan compromesos econòmicament per a treballadors i petites i mitjanes empreses. I és que tenim plena consciència del sacrifici que suposa aquesta Vaga General, especialment per al sector cultural, bona part del qual està abocat a la desaparició. La unitat d’acció, però, no pot servir d’esquer per empassar-nos l’ham del seguidisme incondicional. Cal que les grans centrals sindicals iniciïn l’autocrítica que ens ha de menar a un nou establiment de les regles del joc a nivell sindical. Cal el reconeixement del sindicalisme sectorial d’una manera justa i proporcionada. Com cal també la reformulació de la res publica i el replantejament del seu corpus legislatiu (Llei Electoral, Llei Orgànica de Llibertat Sindical, Llei de l’IRPF…). Avui calen posicions valentes que posin en qüestió les pròpies institucions i possibilitin una refundació de la democràcia a Europa. Només així aconseguirem salvaguardar els drets de les persones front la maquinària d’un capitalisme salvatge i insensible.

Signatures:
SindicART – Organització Sindical de l’Espectacle de Catalunya (AADPC, APdC, Ad’EC, AREC i ATECAT) TACEE Catalunya – Sindicat de Tècnics audiovisuals i cinematogràfics de l’Estat Espanyol / secció Catalunya OSAEE – Organización de Sindicatos de Actores y Actrices del Estado Español FEPRODO – Federación de Profesionales del doblaje y la sonorización de España AMJM – Associació de Músics de Jazz i Música Moderna de Catalunya

miércoles, noviembre 09, 2011

Sostenibilitat i escenografia

L'escenògraf Jordi Salvador publica en el seu bloc unes reflexions molt interessants sobre escenografia, ecologia i sostenibilitat :




Escenografia i ecologia

La idea d'un moble construït en cartró no és nova. De fet dissenys fabricats amb aquest material han guanyat importants premis. I també han servit per moblar campaments de refugiats per persones amb problemes arreu del món. És observant aquests elements que apareix la relació escenografia - ecologia - sostenibilitat. Ja fa anys que és parla que la ecologia urbana es basa en les tres R: reutilització, reducció, reciclatge. Aquest inici del segle XXI ha estat un temps de vaques grasses que ha permès dispendis importants en grans projectes escènics que ara sembla s'ha acabat. De fet encara avui les produccions operístiques ocupen sovint una desena de grans camions per moure's pels diferents teatres, o entre aquests i els seus magatzems. Això és ara, ja que dècades abans bastava amb una furgoneta o com a màxim un camió per portar tot allò necessari per fer una gira d'una companyia de sarsueles amb diferents títols. Evidentment, la qualitat dels espectacles solia veure's afectada per un mitjans escassos, però les representacions es feien a teatre ple vila rere vila. Cal parlar de decorats corporis, perquè si parlem d'aquells vells muntatges amb decorats penjats de roba o paper, tant sols en una maleta o un fardell hi cabia tot un espectacle.
Si parlem de reutilització i reciclatge escenogràfic podem remuntar-nos, modernament, a aquells temps dels decorats pintats. Existien els decorats de repertori que servien per obres diferents pel seu caràcter neutre. Hi havia interiors rústecs, sales blanques, sales mitjanes, sales riques, salons, castells, palaus; o també jardins, boscos, selves i tropicals entre ells. Molts teatres n'havien tingut al seu magatzem, cosa que els permetia de canviar de producció teatral sense gaires costos (només calia apedaçar-los i tornar-los a penjar del teler), quan no els anaven a buscar a tallers d'escenografia especialitzats en el lloguer de decorats. Per tant la primera R es complia sobradament. La segona R era del tot evident. L'espai que ocupa un decorat de roba o paper un cop plegat és mínim. Això recorda l'anècdota d'un cap tècnic que volia enviar un camió per carregar el tercer acte de l'Òpera Aïda pintada per Josep Mestres Cabanes al magatzem d'un gran teatre fora ciutat, quan tots els decorats ja viatjaven convenientment plegats al maleter d'un turisme acompanyat de cinc persones. La tercera R és encara més curiosa. Els decorats de paper precisen d'unes tires de roba adherides per la seva part posterior per dóna'ls-hi resistència. Aquestes tires habitualment eren estripades de vells decorats de roba ja en desús, ja que la pintura els conferia una qualitat que no es trobava en la roba nova. Però encara hi ha més. Els antics decorats han estat pintats tradicionalment amb pigments naturals: terres i materials generalment extrets de la natura i han usat com a aglutinant i adhesiu cola extreta de la pell d'animals d'escorxador. Així doncs, es pot afirmar que els antics decorats de roba i paper eren, i són, ecològics.
Però que passa amb els decorats corporis. Havent treballat amb decorats de companyies estrangeres, sobretot en temps passats les de països socialistes, hom se'n adona de la capacitat que aquestes tenien per reutilitzar elements. Això era molt visible en les inscripcions i marques en els practicables i bastidors. També es pot veure en produccions arribades des de la Gran Bretanya que encara usen, sovint, la fusta i els bastidors de mesures estandarditzades que permeten aquesta reutilització o en el pitjor dels casos el seu reciclatge. A nivell constructiu des de la desaparició dels bastigis armats - els envarillats, com diuen alguns - i d'aquells practicables i rampes fetes a base de crosses i teleres, la reutilització ha quedat reduïda en les tarimes d'alumini de mesures estàndard que se solen usar en bona part dels teatres del nostre país. Davant d'això sorgeix la pregunta: som prou rics per malbaratar materials i energia en construccions per definició efímeres? Avui la construcció escenogràfica usa nous materials de qualitat com l'acer, l'alumini, la resina de polièster, la fibra de vidre, policarbonats, polivinils, poliestirè i un llarg etcètera, molts d'ells -els plàstics- procedents dels hidrocarburs. A més d'aquests es segueixen usant la fusta i els tèxtils. Possiblement un escenògraf ja té prou condicionants al seu cap a l'hora de dissenyar com per posar-n'hi de nous. Però la societat i el nostre entorn està canviant. És precisament en la llibertat creativa del treball escenogràfic on rau la possibilitat de canviar. Per un escenògraf dissenyar una gran producció lírica, musical o dramàtica és una comanda important. Però està en les seves mans que aquesta escenografia tingui a més la qualitat de sostenible. Com? Senzillament pensant-hi. Es fa difícil creure que cap escenògraf sigui capaç de fer la seva obra sense poder incorporar materials nets, ecològics, procedents si pot ser del reciclatge o de la reutilització d'altres produccions ja mortes. Escenografies pensades i dibuixades amb elements modulars de fàcil reutilització posterior, elements amb volumetries desmuntables que han de permetre estalviar en el transport, creant volums i estructures executables amb materials naturals per evitar els derivats del petroli. Els i les escenògrafs són capaços d'això i més, només s'ho han de proposar.
Però dins l'escenografia també s'hi inclou la il·luminació. Els consums energètics dels teatres són molt importants. L'única avantatja és la curta durada dels espectacles. Des de fa anys que nous aparells d'il·luminació estan prosperant en el món de Talia. Sobretot la revolució actual dels Led's que està transformant tant el concepte de la escenografia tornant als fons pintats, llevat que ara són en moviment, com el de la il·luminació permetent efectes impensables fa poc temps, per exemple en els ciclorames. Molts il·luminadors tendeixen a usar gran nombre de projectors - quants més millor - en els seus treballs. Sovint sembla tant una forma de justificar els seus honoraris com de donar molta feina de muntatge als luminotècnics. Ha pensat mai un il·luminador a dissenyar un espectacle amb el mínim de projectors perquè aquest sigui reeixit. Hi ha experiències contemporànies d'espectacles amb llum de torxes o amb llum natural reflexa. Això no sempre és possible és cert, però el minimalisme cal prendre'l com un mèrit i no al revés.
Escenografia i ecologia no apareixen mai juntes en el cercador d'Internet més important i això, com a mínim, és simptomàtic.

(Jordi Salvador - escenògraf)