miércoles, noviembre 09, 2011

Sostenibilitat i escenografia

L'escenògraf Jordi Salvador publica en el seu bloc unes reflexions molt interessants sobre escenografia, ecologia i sostenibilitat :




Escenografia i ecologia

La idea d'un moble construït en cartró no és nova. De fet dissenys fabricats amb aquest material han guanyat importants premis. I també han servit per moblar campaments de refugiats per persones amb problemes arreu del món. És observant aquests elements que apareix la relació escenografia - ecologia - sostenibilitat. Ja fa anys que és parla que la ecologia urbana es basa en les tres R: reutilització, reducció, reciclatge. Aquest inici del segle XXI ha estat un temps de vaques grasses que ha permès dispendis importants en grans projectes escènics que ara sembla s'ha acabat. De fet encara avui les produccions operístiques ocupen sovint una desena de grans camions per moure's pels diferents teatres, o entre aquests i els seus magatzems. Això és ara, ja que dècades abans bastava amb una furgoneta o com a màxim un camió per portar tot allò necessari per fer una gira d'una companyia de sarsueles amb diferents títols. Evidentment, la qualitat dels espectacles solia veure's afectada per un mitjans escassos, però les representacions es feien a teatre ple vila rere vila. Cal parlar de decorats corporis, perquè si parlem d'aquells vells muntatges amb decorats penjats de roba o paper, tant sols en una maleta o un fardell hi cabia tot un espectacle.
Si parlem de reutilització i reciclatge escenogràfic podem remuntar-nos, modernament, a aquells temps dels decorats pintats. Existien els decorats de repertori que servien per obres diferents pel seu caràcter neutre. Hi havia interiors rústecs, sales blanques, sales mitjanes, sales riques, salons, castells, palaus; o també jardins, boscos, selves i tropicals entre ells. Molts teatres n'havien tingut al seu magatzem, cosa que els permetia de canviar de producció teatral sense gaires costos (només calia apedaçar-los i tornar-los a penjar del teler), quan no els anaven a buscar a tallers d'escenografia especialitzats en el lloguer de decorats. Per tant la primera R es complia sobradament. La segona R era del tot evident. L'espai que ocupa un decorat de roba o paper un cop plegat és mínim. Això recorda l'anècdota d'un cap tècnic que volia enviar un camió per carregar el tercer acte de l'Òpera Aïda pintada per Josep Mestres Cabanes al magatzem d'un gran teatre fora ciutat, quan tots els decorats ja viatjaven convenientment plegats al maleter d'un turisme acompanyat de cinc persones. La tercera R és encara més curiosa. Els decorats de paper precisen d'unes tires de roba adherides per la seva part posterior per dóna'ls-hi resistència. Aquestes tires habitualment eren estripades de vells decorats de roba ja en desús, ja que la pintura els conferia una qualitat que no es trobava en la roba nova. Però encara hi ha més. Els antics decorats han estat pintats tradicionalment amb pigments naturals: terres i materials generalment extrets de la natura i han usat com a aglutinant i adhesiu cola extreta de la pell d'animals d'escorxador. Així doncs, es pot afirmar que els antics decorats de roba i paper eren, i són, ecològics.
Però que passa amb els decorats corporis. Havent treballat amb decorats de companyies estrangeres, sobretot en temps passats les de països socialistes, hom se'n adona de la capacitat que aquestes tenien per reutilitzar elements. Això era molt visible en les inscripcions i marques en els practicables i bastidors. També es pot veure en produccions arribades des de la Gran Bretanya que encara usen, sovint, la fusta i els bastidors de mesures estandarditzades que permeten aquesta reutilització o en el pitjor dels casos el seu reciclatge. A nivell constructiu des de la desaparició dels bastigis armats - els envarillats, com diuen alguns - i d'aquells practicables i rampes fetes a base de crosses i teleres, la reutilització ha quedat reduïda en les tarimes d'alumini de mesures estàndard que se solen usar en bona part dels teatres del nostre país. Davant d'això sorgeix la pregunta: som prou rics per malbaratar materials i energia en construccions per definició efímeres? Avui la construcció escenogràfica usa nous materials de qualitat com l'acer, l'alumini, la resina de polièster, la fibra de vidre, policarbonats, polivinils, poliestirè i un llarg etcètera, molts d'ells -els plàstics- procedents dels hidrocarburs. A més d'aquests es segueixen usant la fusta i els tèxtils. Possiblement un escenògraf ja té prou condicionants al seu cap a l'hora de dissenyar com per posar-n'hi de nous. Però la societat i el nostre entorn està canviant. És precisament en la llibertat creativa del treball escenogràfic on rau la possibilitat de canviar. Per un escenògraf dissenyar una gran producció lírica, musical o dramàtica és una comanda important. Però està en les seves mans que aquesta escenografia tingui a més la qualitat de sostenible. Com? Senzillament pensant-hi. Es fa difícil creure que cap escenògraf sigui capaç de fer la seva obra sense poder incorporar materials nets, ecològics, procedents si pot ser del reciclatge o de la reutilització d'altres produccions ja mortes. Escenografies pensades i dibuixades amb elements modulars de fàcil reutilització posterior, elements amb volumetries desmuntables que han de permetre estalviar en el transport, creant volums i estructures executables amb materials naturals per evitar els derivats del petroli. Els i les escenògrafs són capaços d'això i més, només s'ho han de proposar.
Però dins l'escenografia també s'hi inclou la il·luminació. Els consums energètics dels teatres són molt importants. L'única avantatja és la curta durada dels espectacles. Des de fa anys que nous aparells d'il·luminació estan prosperant en el món de Talia. Sobretot la revolució actual dels Led's que està transformant tant el concepte de la escenografia tornant als fons pintats, llevat que ara són en moviment, com el de la il·luminació permetent efectes impensables fa poc temps, per exemple en els ciclorames. Molts il·luminadors tendeixen a usar gran nombre de projectors - quants més millor - en els seus treballs. Sovint sembla tant una forma de justificar els seus honoraris com de donar molta feina de muntatge als luminotècnics. Ha pensat mai un il·luminador a dissenyar un espectacle amb el mínim de projectors perquè aquest sigui reeixit. Hi ha experiències contemporànies d'espectacles amb llum de torxes o amb llum natural reflexa. Això no sempre és possible és cert, però el minimalisme cal prendre'l com un mèrit i no al revés.
Escenografia i ecologia no apareixen mai juntes en el cercador d'Internet més important i això, com a mínim, és simptomàtic.

(Jordi Salvador - escenògraf)